^{ELS FEUDALISTES DEMOCRÀTICS I LA INDEPENDÈNCIA D’UCRAÏNA1}

Lev Trotski

5 d’agost de 1939

Versió catalana feta per Alejo Martínez – alejomp@lycos.es - des de: “Los feudalistas democráticos y la independencia de Ucrania”, en, Escritos, Tom XI, Volum 1, Editorial Pluma, Buenos Aires, 1976, pp 99-101.

Disponible en format .doc i .pdf.

____________________________________________________________

Al periòdic de Kerenski, Novaia Rosia, del 12 de juliol de 1939, se sotmet a “crítica” el meu article sobre la independència d’Ucraïna. Des d’un punt de vista socialista, científic, literari, etcètera, Novaia Rosia, per descomptat, no ofereix cap interès. Però té el mèrit de permetre’ns veure de prop el que passa pels caps dels demòcrates russos de la mitjana i petita burgesia. Basta rascar un poc la superfície de qualsevol d’ells per a trobar-hi un feudalista.

El periòdic diu penjaments pel fet que jo recolze sincerament i total la lluita del poble ucraïnès per la independència nacional i estatal. “La separació de la Ucraïna soviètica de l’URSS no confon en absolut Lleó Trotski.” Efectivament!  Pel que fa als Senyors Demòcrates, no sols estan confosos sinó profundament alterats per la perspectiva de la separació d’Ucraïna. L’ànsia democràtica d’una nacionalitat oprimida d’assolir la seua independència total no pot deixar de provocar l’ira dels feudalistes. “Trotski ni toca el problema de com utilitzarà Hitler aquesta revolució (la revolució nacional ucraïnesa) en benefici dels seus plans.” Els cavallers de Novaia Rosia consideren que la “separació d’Ucraïna portarà a l’afebliment militar de l’URSS”, i quasi arriben a la conclusió que la política de Trotski està al servei de Hitler. El Kremlin sosté la mateixa opinió. Un proverbi francès diu que les grans mentalitats corren pels mateixos canals.

Suposem que la separació d’Ucraïna realment afebleix l’URSS. ¿Què fer, doncs, amb el principi democràtic d’autodeterminació de les nacions? Tot país que reté a la força dins de les seues fronteres alguna altra nacionalitat considera que la separació d’aquesta debilitaria econòmicament i militar l’estat. Hitler annexà els txecs i semiannexà Eslovàquia precisament perquè així enforteix militarment Alemanya. ¿En què es diferencia el criteri dels nostres demòcrates del criteri de Hitler? En allò tocant la nació dels ucraïnesos, els demòcrates de Novaia Rosia seguint el cèlebre Miliukov, respondrien, tal vegada que els ucraïnesos són “en part i en general” iguals a una nació, però que, al capdavall, hi ha límits. Amb d’altres paraules, si són una nació, ho són de segona classe, en tant que allò que determina el destí d’Ucraïna són els interessos de Rússia, és a dir de la major part de la Gran Rússia. I aquest és precisament el punt de vista dels feudalistes.

En els tristos dies de la Revolució de febrer el Govern Provisional es negà obstinadament a concedir als ucraïnesos, no diguem la independència (aleshores no l’exigien), sinó la simple autonomia. Els Senyors Demòcrates regatejaven amb els drets nacionals d’Ucraïna com si fossen comerciants de cavalls. Després agafaren com a punt de partida directe i immediat els interessos dels “senyors” grans terratinents, burgesos i demòcrates de la vella Gran Rússia. Avui tradueixen aquesta mateixa gran i gloriosa tradició al llenguatge dels emigrats.

Des d’una perspectiva històrica superior, és a dir des de la perspectiva de la revolució socialista, seria lícit subordinar durant determinat període els interessos nacionals d’Ucraïna als del proletariat internacional si entraren en conflicte. Ucraïna està estrangulada per la mateixa reacció bonapartista que estrangula tota l’URSS i soscava la seua capacitat d’autodefensa. El moviment revolucionari ucraïnès dirigit contra la burocràcia bonapartista és un aliat directe del proletariat internacional.

Als clarividents feudalistes democràtics els preocupa molt que Hitler arribe a utilitzar en el futur la revolució nacional ucraïnesa. Tanquen els ulls davant del fet que Hitler ja avui està utilitzant la supressió i el desmembrament de la nació ucraïnesa. A diferència dels Senyors Demòcrates de tipus menxevic o narodniki nosaltres no partim de la consideració que no hi ha bèstia més temible que el gat. La força de Hitler en general, i respecte a Ucraïna en particular, no resideix en ell mateix sinó en la inutilitat i podridura de la democràcia, en la descomposició de la Segona i la Tercera Internacional, en la vasta onada de decepció, decadència i apatia que arrasa les masses. El triomf del moviment revolucionari en qualsevol país serà la marxa fúnebre de Hitler. El moviment revolucionari nacional d’Ucraïna forma part del moviment revolucionari poderós que s’està covant molecularment sota la corfa de la reacció triomfant. Per això diem: Visca la Ucraïna soviètica independent!