|
|
LiWilhelm Liebknecht (Gießen, 1826-Charlottenburg, 1900) Polític alemany. Participà en la revolució del 1848 i, després de la desfeta, va haver d’emigrar a Suïssa i, després, a Anglaterra. Allà ingressà en la Lliga dels Comunistes. El 1862 retornà a Anglaterra i fou membre de l’Associació General dels Treballadors Alemanys (1863-1865). El 1866 particià en la fundació del Partit del Poble Saxó, pel qual fou elegit diputat al Reichstag nord-alemany. El 1869 participà en la unificació plasmada en el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya. Entre el 1874 i el 1900 fou ininterrompudament elegit diputat al Reichstag. Fou editor successivament del Demokratisches Wochenblatt, del Volkstaat i del Vorwarts. Fou pare de Karl i Theodor Liebknecht. Vegeu: Arxiu d’obres de Wilhelm Liebknecht i la seua versió en català (en construcció). Liga Comunista Revolucionaria (LCR) Organització política de l'estat espanyol, fundada el 1970-1. Sorgí del grup català dit Comunismo. D'orientació trotskista, és la secció espanyola del Secretariat Unificat de la Quarta Internacional. Nasqué amb la missió de bastir un Partit dels Revolucionaris que refusés la col·laboració de classes. Per l'estat espanyol defenia la creació d'una federació de repúbliques socialistes de consells obrers, si bé en tot moment reconegué el dret a l'autodeterminació. El 1972 patí l'escissió de la Lliga Comunista. El 1973 el grup basc ETA-VI Asamblea s'hi afegí, i així la LCR s'implantà en terres basques. Davant els comicis espanyols del 15 de juny del 1977 impulsà la coalició Frente para la Unidad de los Trabajadores. El 1978 la Lliga Comunista es reincorporà a la LCR. Per aquella època la implantació catalana de la LCR se centrava en terres barcelonines i era més fluixa a terres valencianes. Per això amb el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) va formar la coalició Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). El 1980 en les eleccions autonòmiques del Principat impulsà la coalició Unitat pel Socialisme, i el 1982, davant les eleccions espanyoles, es presentà a aquest territori dins la coalició Front Comunista de Catalunya. A les eleccions autonòmiques de les Bascongades, s'integrà en la coalició Auzolan. A finals dels 1980 inicià un període de col·laboració estreta amb el Moviment Comunista (MC), que en el cas valencià es plasmà, un cop ja extingida la EUPV "original", en la formació del col·lectiu Revolta. Els seus portaveus són "Combate" i "Comunismo", i al Principat, "Demà". Ligue Communiste Révolutionnaire (LCR) Organització política de l'estat francès, fundada el 1968. D'orientació trotskista, és la secció francesa de la Quarta Internacional-Secretariat Unificat. El 1973 la seva ferma oposició a les manifestacions racistes de l'extrema dreta li van valdre ser ilegalitzada, i els seus membres foren perseguits durant anys. El seu internacionalisme quedà provat quan defensà la lluita del poble kanak front l'opressió imperialista francesa, però val a dir que en aquest sentit no ha fet cap esforç per comprendre la diversitat lingüística i nacional de l'exàgon. El seu portaveu és Rouge. Les seves joventuts s'enquadren en les Jeunesses Communistes Révolutionnaires (JCR). Participa en el bloc polític de la gauche plurielle. En els darrers anys ha iniciat un procés de diàleg amb Lotte Ouvrière (LO). Pel que fa a la Quarta Internacional ha defensat la idea de bastir una Internacional més àmplia. |
|