El Congrés de Jena
Els socialistes alemanys voten per l'aproximació franco-alemanya i per l'autonomia d'Alsàcia-Lorena
Publicat originalment a «El Poble Català», el 21 de setembre del 1913
S'ha reunit aquests dies a Jena, com saben els nostres lectors, el Congrés de la Socialdemocràcia Alemanya. La seva celebració havia despertat un gran interès i una extraordinària expectació, pel fet d'ésser el primer cop que es reunia sense la presidència de Bebel. Mort el gran home, inspirador i mestre del socialisme alemany, esperit recte, conciliador i enèrgic, dotat d'una immensa autoritat moral, es temia que s'exterioritzessin divergències amenaçadores de la unitat del partit. Hi hagué, efectivament, vius i acalorats debats en discutir-se la conducta dels diputats que votaren en el Reichstag la llei dels crèdits militars, com així mateix en posar-se a discussió la ponència sobre la vaga general; però quedà ben ferma i consolidada la unitat del partit. Assistí al congrés una multitud immensa; els debats foren altament interessants i s'adoptaren acords de gran importància dels quals són indubtablement coneixedors els nostres lectors. Per la seva extraordinària transcendència, ressenyem la part de la sessió en què va parlar-se de les relacions franco-alemanyes i del plet d'Alsàcia-Lorena. En la sessió del dia 16, el company Grumbach protestà contra les campanyes infamessegons digué textualmentque realitzen els pangermanistes, que volen produir a França la impressió que el poble alemany detesta França. Aquesta proposta, afegí, ha d'ésser combatuda amb totes les forces del Partit Socialista i el Congrés té el deure de fer pública la voluntat de quatre milions i mig de socialistes alemanys. Nosaltres volem que no s'interrompi l'acció pacífica i interparlamentària. Perllongats aplaudiments acolliren aquestes paraules. Immediatament Grumbach sotmeté a l'aprovació del Congrés la següent proposició: «El Congrés confia que la participació de nombrosos delegats i parlamentaris francesos serà considerada pel poble alemany com la prova del pacifisme i del desig de concòrdia del poble francès». «El Congrés confia també que el Govern de l'Imperi i d'Alsàcia-Lorena i el Consell federal concediran a l'Alsàcia-Lorena l'autonomia que reclama i que facilitarà l'aproximació indispensable, en interès de la pau, entre França i Alemanya». Acaba demanant que desaparegui aquest obstacle essencial que s'oposa encara a l'aproximació franco-alemanya. «És necessari, afegeix, que la política d'opressió seguida contra Alsàcia-Lorena acabi d'una vegada i que l'Alsàcia-Lorena obtingui l'autonomia republicana». Una immensa ovació acollí les darreres paraules d'en Grumbach. Posada a votació la proposició, fou aprovada per unanimitat. No s'amagarà als nostres lectors l'extraordinària importància d'aquest acord, que ve a posar un gran interrogant en l'esdevenidor de la política europea. |