La vaga començada el 3 de gener a la fàbrica Putilov constitueix una de la manifestacions més majestuoses del moviment obrer. Ens fem una idea a través de les informacions dels diaris russos legals i de l'exterior. Però aquestes informacions tampoc no deixen cap dubte que la vaga ja s'ha transformat en un esdeveniment d'enorme importància política.

L'inici de la vaga fou exclusivament espontani. Havia tingut lloc una de les topades del treball amb el capital que es repeteixen contínuament, ara per l'expulsió per l'administració de la fàbrica de quatre obrers. Els obrers s'han aixecats, plens d'esperit solidari, amb la reivindicació de la llur readmissió. El moviment aviat s'ha fet fort. L'«Associació Russa d'Obrers Industrials» hi pren part legalment, i la vaga passa a la següent fase superior.

L'associació obrera legal era subjecte d'una atenció especial per part de Subatov. I el moviment es desenvolupa a la Subatov, d'acord amb la policia i amb els interessos de la policia, amb els interessos favorables a l'autocràcia, amb els interessos de desviar la consciència política dels obrers, fins que aquest moviment s'adreça contra l'autocràcia i esdevé una explosió de la lluita de la classe proletària.

Els socialdemòcrates des de fa molt temps havien assenyalat la inevitabilitat d'aital evolució del nostre subatovisme. La legalització del moviment obrer—diuen—ens serà favorable de totes totes a nosaltres, els socialdemòcrates. Afectarà qualques capes, especialment endarrerides, del moviment obrer, ajudarà a avançar els qui no van tan ràpid, i empenyarà com mai el propagandista socialista. I amb el temps el moviment, pel que fa la qüestió dels objectius, durà els obrers endavant. El moviment obrer legal tan sols pot ésser una nova i més àmplia base pel moviment obrer socialdemòcrata.

No hi ha pas dubte que això és exactament ço que ha passat a Peterburg.

Dues circumstàncies han contribuït especialment a l'expansió del moviment: en primer lloc, el moment favorable de la lluita econòmica (el govern necessita l'execució ràpida de les ordres dels ministeris de la guerra i de la marina); en segon lloc, el reviscolament constitucionalista de la societat. Després d'haver iniciat la vaga en defensa dels companys acomiadats, els treballadors passaren a àmplies revindicacions econòmiques. Han demanat la jornada de 8 hores. Un salari diari mínim (1 ruble pels homes i 70 kopeks per les dones), l'eliminació de l'obligatorietat de les hores extraordinàries (i doblar el llur pagament), millores en les condicions sanitàries i en l'assistència mèdica, etc. La vaga començava a generalitzar-se.

Els diaris forasters informen que pel dissabte 8 (21) de gener que d'acord amb dades oficials russes s'han aturat 174 fàbriques, plantes i tallers amb un nombre de treballadors que arriba a 96.000.

Davant nostre tenim una de les grans topades d'una classe constituïda de proletaris amb el seus enemics, topades que provoquen un impacte d'anys.

Però la qüestió no es limitava a les reivindicacions econòmiques. El moviment començà a prendre un caràcter polític. En ell hi ha provat de prendre part (tot i que, segons sembla, encara de forma molt feble) socialdemòcrates locals. En enormes assemblees obrers de diversos milers de persones, es començaven a discutir reivindicacions polítiques i s'hi votaven resolucions en benefici de la llibertat política. La demanda redactada pels obrers, es divideix, s'informa, en tres parts. La primera es refereix a les reivindicacions pels drets pel poble. La segona, mesures de lluita contra la misèria del poble. La tercera, mesures contra l'opressió del treball pel capital. Reivindicacions de la primera part: inviolabilitat personal, llibertat d'expressió, de reunió, de consciència; ensenyament escolar obligatori a càrrec de l'estat, participació en la legislació de representants electes del poble, igualtat de tothom davant la llei, responsabilitat dels ministres, cancel·lació dels pagaments per redempció, abaratiment del crèdit, distribució gradual de les contribucions estatals entre el poble, taxa damunt la plus-vàlua. (Si aquesta informació és certa mostra una reflexió extremadament interessant en les ments de les masses o una insuficient consciència dels dirigents del programa dels socialdemòcrates). El corresponsal del diari anglès «The Standard» informa que hi hagué tres assemblees el dia 5 (18) de gener (una amb 4 mil, una altra amb 2000) i també que s'aprovaren les següents reivindicacions polítiques: 1) convocatòria immediata d'una assemblea constituent elegida per sufragi universal; 2) la fi de la guerra; 3) amnistia completa dels exiliats i presos polítics; 4) llibertat de premsa i de consciència; 5) assemblees i sindicats. Els diaris forasters del dia 8 (21) de gener informen de la preparació pel diumenge dia 9 (22) de gener de manifestacions davant el Palau d'Hivern sota la consigna «regna sol». Els obrers proclamen: llibertat o mort. Delegats dels obrers de Moscou i Libav van a Petersburg.

Les dades limitades i no comprovades que tenim fins ara són aquestes. És obvi que el moviment és lluny d'haver assolit el punt màxim de desenvolupament i que cal esperar els fets per fer una valoració completa de l'esdeveniment. Sobta la ràpida transició del moviment a partir d'una base exclusivament econòmica fins a una base política, l'enorme solidaritat i energia de desenes de milers de proletaris—i tot això malgrat que l'absència (o la negligibilitat) de socialdemòcrates conscients és evident. Influències. El caràcter primitiu de les idees socialistes en certs caps del moviment, la supervivència en una confiança innocent en el tsar en certs elements de la classe obrera no redueixen, sinó que enforteixen la importància de l'instint del proletariat per fer més ràpida la via revolucionària. La protesta política de l'avantguarda de la classe oprimida i la seua energia revolucionària trenquen totes les barreres, tan externes, com el prohibicions policials, com les internes, com l'endarreriment i reaccionarisme de les idees de part dels dirigents. El treball de la socialdemocràcia en els darrers deu anys i les lliçons del moviment obrer d'aquesta època han donat fruit, en haver introduït les idees del socialisme i de la lluita política pels canals més amplis. El proletariat mostra a la pràctica que en l'arena del moviment polític a Rússia no hi ha dues forces (autocràcia i societat burgesa) com qualcuns són covardament disposats a pensar. El proletariat ens mostra formes realment superiors de mobilització de les forces de classe revolucionàries; la mobilització consisteix, certament, no en manifestacions menors davant qualsevol duma municipació, sinó el moviments de masses com la manifestació de Rostov i les vagues de l'hivern del 1903. Tant aquestes com la nova i màxima mobilització de les forces revolucionàries del proletariat ens apropen amb passes de set milles a una expressió encara més decidida, encara més conscient de la lluita contra l'autocràcia!