Dogmatisme i “llibertat de crítica”.
a) Què significa “llibertat de crítica”.
L'espontaneïtat de les masses i la consciència de la social-democràcia.
a) L'inici de l'aixecament espontani.
Política sindical i socialdemòcrata.
a) La propaganda política i la seua limitació pels economistes.
b) La història de com Martinov ha aprofundit Plekhanov.
c) Denúncies polítiques i «educació de l'activitat revolucionària».
d) Què hi ha de comú entre l'economisme i el terrorisme?
L'artesania dels economistes i l'organització dels revolucionaris.
c) L'organització dels obrers i l'organització dels revolucionaris.
d) L'àmbit del treball organitzatiu.
e) L'organització “conspirativa” i el “democratisme”.
f) Treball local i panrús.
El “pla” panrús d'un diari polític.
a) Qui s'ofengué per l'article “D'on començar?”?
b) Pot ésser un diari l'organitzador col·lectiu?
c) Quina mena d'organització ens és necessària?
Conclusió.
Apèndix. L'intent d'associar “Iskra” amb “Raboc'ee Delo”.
Esmena a “Què fer?”
“...Les lluites de partit donen a un partit força i vitalitat, la més gran prova de la feblesa d'un partit és la seua vaguetat i la difuminació de límits clarament marcats, el partit es fa més fort en netejar-se”.
(D'una lletra de Lassalle a Marx del 24 de juny del 1852)
Escrit de l'autumni del 1901 al febrer del 1902.