Ra
Aníbal Ramos (Santader, 1945 – Barcelona, 4.3.2003)
Polític. El seu nom real era Artur Van den Eynde. Va abandonar Santander per estudiar arquitectura a Madrid, primer, i a Barcelona, després. A la Universitat de Barcelona participà en la fundació del Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB), que desafiava el sindicalisme únic i vertical falangista. Arran d'aquesta experiència s'integrà en el Front Obrer de Catalunya (FOC). Quan el Front es dissolgué, passà al grup “Comunisme”, que aplegava bona part del trotskisme català. Havia entrat en contacte amb el trotskisme francès a principis dels anys 1970 i l'impactà les experiències dels trotskistes polonesos, hongaresos i txecs. El 1974 participà en la fundació del Partido Obrero Revolucionario de España (PORE). El 1980 escrigué “Anticarrillo”, on denunciava l'atitud de l'eurocomunisme espanyol durant la reforma post-franquista. Col·laborà activament amb els nuclis trotskistes clandestins vinculats a la lluita obrera del sindicat polonès Solidarnosc. El 1984 reprengué l'anàlisi marxista de la transició espanyola amb “Ensayo General”. Dirigí la revista electrònica “Sin Muro”. Provà de vincular el moviment trotskista amb el moviment anti-mundialització i el Fòrum Social Mundial (FSM). Altres obres: “Petit vocabulari polític del marxisme” (1998), “Globalització. La dictadura mundial de 200 empreses” (1999).
Christian
Rakovsky (Bulgària, 1873 – Rússia, 1941?)
Nascut en una família búlgara, instal·lada en territori romanès, des de ben jove milità en el Partit Socialdemòcrata de Romania. Durant la guerra del 14 s'arrenglerà en el sector zimmerwaldista de la Segona Internacional, que deplorava el social-xovinisme i cercava una eixida revolucionària a la guerra imperialista. El 1916 fou empresonat per la seua activitat propagandística. El 1917 fou alliberat per les tropes russes que avançaven en el front moldau. A partir de l'Octubre ocuparia diversos càrrecs governamentals i diplomàtics. Com a president d'Ucraïna, aconseguí la unificació dels quatre partits socialistes en una Secció Ucraïnesa de la Internacional Comunista. També impulsà una política ucraïnesa pròpia en els afers exteriors, especialment amb la signatura d'acords amb els països de la frontera occidental. Proper a Trockij, fou un dels fundadors de l'Oposició d'Esquerres a la Unió Soviètica. Fou dels primers a recomanar que l'actuació de l'Oposició d'Esquerres s'adreçàs a tota la classe obrera ucraïnesa i no únicament al Partit Bolxevic. També assenyalà que el burocratisme no era una tendència exclusiva del partit, sinó que afectava moltes esferes de la societat soviètica. El 1928 fou expulsat del Partit Comunista, tot i que més tard fou readmès. El 1938 fou empresonat. Les circumstàncies i la data de la seua mort es desconeixen amb precisió.
Vegeu: Arxiu d'obres de Christian Rakovsky.